Dónde va a ser el fiestón?

T'imagino vora meu, cercant els meus racons. Olorant la meva pell desesperadament.

Recordo els teus petons calents, llargs, profunds, i deixo volar la meva ment creant situacions incertes, properes, futures, envoltades de necessitat i d'urgéncia.

Penso en les teves mans robustes i fortes, acariciant amb tendresa els meus pits, els teus dits jugant amb els meus mugrons, pincejant-los, turgents, erectes.

Tanco els ulls i començo a explorar-me, gairebé puc sentir el pes del teu cos sobre el meu, enfonsant-me al llit, sota teu, respirant la teva pell, menjan-te a petons mentre comences a perdre't entre les meves cames.

Estic tan calenta que fins i tot se m'han endurit les cuixes, separades, ansioses d'acollir-te.

Tinc tantes ganes de tu i del teu sexe que només de pensar-hi se'm contrau la feminitat.

I ho faig: et converteixo mentalment en els meus dits, viatjo per l'espai, més ben dit, et faig viatjar i et porto cap a mi.

Però no ets tu, si no jo que jugo a ser tu. I per això mano, i decideixo, i alhora m'enganyo i enganyo la meva sexualitat: ara l'acaricio, ara sembla que m'acosto i entro... Però no, només la tempto, la provoco, la incito, la humitejo excitant-la, fent-la creure que ets tu que hi haurà d'entrar d'un moment a l'altre.

M'ho fas tan bé... m'agrades tant...

I amb l'altre mà simulo els teus llavis: ara al coll, ara al pit, baixant pel ventre... Ben lliscants, lubricats pels meus llavis, cercant, seguint el camí cap els meus altres llavis.

Tots reunits al regne de Venus, uns jugant amb l'entre cuix, els altres rondant el clítoris com qui menja un caramel de sucre...
Quin festival!!

Ja fa estona que em tens boja, ni conscient d'on he anat a parar. Només sé que et sento dintre, i fora, i a sobre, i que el cor em batega a mil i que tota l'habitació fa olor a sexe.

I m'excito cada vegada més, cada vegada més humida, més mullada, més calenta...

Tinc la respiració tan accelerada que sento que si paro ara mateix em marejaré; però si no ho faig també.

I ho noto... ja ve, ja vens, ja em fas venir.

M'invaeix la calor, però no, no a mí, no tota jo; més aviat em quedo freda, se'm va refredant el cos, que envia esbojarrat i confós tota la calor al mateix lloc.

Déu meu, quin fred, quina calor, quins calfreds!

No puc parar, no puc deixar-te parar, necessito més, més ràpid, més fort! Crec que començo a trencar-me...

"Aaaaaaaaaahh!!!..."

Em trenco...
Encara continuo/continues una mica més, més poc a poc, més lentament, més suaument.

El clímax ha estat tan fort que encara romanc tancada, atrapan-te dins meu.

Poc a poc vas aconseguint deixar-te anar, i surts, i regalima... poc a poc se'm calma el cor, la respiració es realentitza i torno a la normalitat. M'agafa el riure, com sempre.

I gairebé sense adonar-me'n t'he deixat marxar i he tornat a ser jo, més tranquila, adormilada, sola a la meva habitació.

----------------

Sona: "Margot", Pereza.