Doncs sí!

Sí que vull que em regalis flors sense cap motiu, i que anem a passejar per la platja, encara que bufi el vent i faci fred.
Que'm duguis abraçada pel carrer i em menjis a petons en cada semàfor, i que a la gent li pugin els nivells de sucre només de veure'ns. Ho vull.

Què passa?

Vull passar-me tota una tarda asseguda amb tu al costat a un banc, perdut a qualsevol parc, i sortir amb el cistell, ple de pastes, un termo de xocolata calenta i 4 mantes a fer un picnic a la Ciutadella (o a on ens dongui la gana que poguem estar tranquils!).

Algun problema?

Tinc moltes, moltíssimes ganes que te'm quedis mirant, escudrinyant-me, intentant endevinar si el que em brilla als ulls és màgia o només el reflex de la farola de la porteria de casa teu. I que tot i que no ho arribis a esbrinar et limitis a concloure que em vols teva i besar-me sense pensar.

Quin mal hi ha?

I també vull riure escandalosament cada vegada que em facis l'amor; vull el teu alè a la meva nuca mentres m'adormo totes les nits, i notar la teva pell calenta quan em giro, saber que ets tu i somriure.
Dirte bon dia cada matí a cau d'orella, arramblar-me encara més si puc al teu cos i que l'hivern esdevingui estiu sota els nostres llençols.

Que et sap greu o què?

I tantes, tantes coses que vull, i les vull totes amb tu... Podrà ser?

------------

Avui tinc la inspiració cursi... Llàstima que l'entorn sigui tan hostil.