Persiguiendo "fantasmes illencs"

Passejo per carrers que tu ja has trepitjat, m'imagino que segueixo les teves passes, que miro el que tu vas veure. Fins i tot viatjo en el temps, perseguint el teu perfum.

T'acompanyo on eres sola, t'agafo de la mà, i fem aquell camí junts.

Ja no hi ets... o potser sóc jo el que no hi és.

Camino sol pels mateixos carrers que un dia, fa no gaire, et van donar companyia a tu.

Sento que em perdo, els peus em porten arreu i jo només els segueixo.

Com per apropar-te, la meva mirada et busca. Però no hi ets... ja no hi ets.

Només estic jo, perdut, caminant sense destí entre el que per tu només són records ja.

"Ets un home!" em dic, "Ets un home! Busca-la, joder, truca-la!" però no responc. Resto paralitzat davant la idea que ja no hi ets, que t'he perdut, que per tu només sóc l'ombra d'un record que es difumina en la llunyania del teu passat.

I continuo passejant, i cercant els indrets per on et vas voler perdre per oblidar-me; i et juro per Déu que sento la teva olor, i que l'aigua del mar em regalima galtes abaix.