sábado, 27 de septiembre de 2014

Eres de quien te acuerdas cuando tienes miedo.

I jo em recordo de tu.
I crec que tu et recordes de mi.

Hi ha coses a la vida que et fan trontollar. Que et fan sentir que res no val la pena, que "total pa' qué".
Voldries amagar-te al llit, sota mil llençols que semblessin una cuiraça d'acer, de ciment, de quelcom inaccessible, aïllant, potser protector..?

La vida no és fàcil. El trajecte és ple d'obstacles, d'entrebancs, i proves. Moltes proves.

Jo no sé fer que sigui més fácil. No tinc el poder que fa que les coses s'arreglin i que el dolor i la por ja no existeixin.
Però sí que sé estar al teu costat quan em necessites. Sé acariciar-te, agafar-te de la mà i fer el camí junts.

No em facis fora, no m'allunyis. Si ens hem trobat, pots estar segur què és per algun motiu.
Quí sap? Potser jo t'he de recordar la dolçor, la tendresa, la màgia.
Quí sap? Potser tu m'has de recordar el pragmatisme, la crudedat, el realisme.

Quí ho sap, rei? Si jo només sé que m'abraces i se'm fon el mon.

-------

"No ho sé. Es que no en tinc ni idea!"

http://m.youtube.com/watch?v=TR3Vdo5etCQ

1 comentario: