Sé que estás ahí...

No puc dormir.  És què no sé, no puc.

Et sento aquí, vora meu. És una bogeria, però et juro que et sento.

No paro de donar voltes al llit: cap a un cantó, cap a l'altre, boca amunt, de costat,... Fins i tot diria que faig quilometratge de tantes voltes que dono.

Ets aquí, ho sé, et noto, puc sentir-te.

Cada vegada que tanco els ulls, et sento xiuxiuejar-me a cau d'orella.
Però quan els obro, has desaparegut.

És desesperant!

Estic sola, joder, aquí sola. I no puc dormir per culpa teva... Deixa'm estar, cruel!

Penso: "concentra't, nena, concentra't. Compta fins a mil, o fins a un mil•lió, el que sigui... pero dorm!"

Em faràs parar boja, ho sé.

Intento fer-te fugir, no escoltar-te, no buscar-te més, però és quasi obsessiu ja...

Tanco els ulls..: hi ets. Els obro..: ja no hi ets.
Els torno a tancar..: aquí estàs; els torno a obrir...
-Te pillé! - PLAFFF!!!- Toma, hijo de puta!

---------------

Malditos mosquitos... a mí ja m'ha desvetllat el primer, prepareu-vos, gent!

https://youtu.be/m7s0BCjqzwI