Tènganyes, hipòcritament triomfant, penses que te'n surts amb aquesta petita farsa, que ningú se n'adona que estàs patint.
I surts, i beus, i rius. I plores i t'ensorres quan ningú no et veu.
Poc a poc et vas consumint per dintre, gastant les teves energies en mantenir una façana maca, viva i alegre; però amb els murs de càrrega podrits, corcats. Pràcticament s'aguanten en peu de recolzar-se uns en altres.
I vas sumant, i sortint, bebent i rient.
"La gent és gilipolles", penses "ni se n'adonen del paper que faig. Només els importa que somrigui i no els doni problemes".
Petit mànec d'àtoms que s'han juntat a l'atzar (o no)... mira't un moment. Para aquesta carrera d'il·lusions òptiques i mira't; que no ho veus?
Només t'estàs enganyant tu.