Y encima de puta, pones la cama; y además has de dar las gracias

Somrius, i la gent es pensa que estàs bé i que tires endavant, i continues somrient.

Tènganyes, hipòcritament triomfant, penses que te'n surts amb aquesta petita farsa, que ningú se n'adona que estàs patint.

I surts, i beus, i rius. I plores i t'ensorres quan ningú no et veu.

Poc a poc et vas consumint per dintre, gastant les teves energies en mantenir una façana maca, viva i alegre; però amb els murs de càrrega podrits, corcats. Pràcticament s'aguanten en peu de recolzar-se uns en altres.

I vas sumant, i sortint, bebent i rient.

"La gent és gilipolles", penses "ni se n'adonen del paper que faig. Només els importa que somrigui i no els doni problemes".

Petit mànec d'àtoms que s'han juntat a l'atzar (o no)... mira't un moment. Para aquesta carrera d'il·lusions òptiques i mira't; que no ho veus? 

Només t'estàs enganyant tu.

Como el agua que se escurre entre mis dedos

Sento que te m'escapes entre els dits. No puc retenir-te, guardar-te o mantenir-te.
Com una nena que juga amb la sorra de la platja, riatllera, entusiasmada, tontament il•lusionada.

Així em sento avui.
Escoladissa, fresca, sense continent ni contenedor.
I enutjada amb aquesta falsa llibertat.